Clàusules abusives i el Jutjat Núm. 50 de Barcelona

Des de fa diversos anys, els i les consumidores cada vegada més són més conscients dels seus drets i les seves obligacions enfront de les entitats financeres, i això implica que els advocats tinguem més treball interposant més demandes judicials.

El govern de Mariano Rajoy, per a evitar que els jutjats es col·lapsessin amb les reclamacions de la clàusula sol (les primeres reclamacions eren bàsicament en aquesta matèria), va acordar dictar el Reial decret de 2017 mitjançant el qual obligava el consumidor a intentar arribar a un acord amb el banc, el qual (lògicament) es negava a retornar els imports que van cobrar en virtut de la clàusula sol, obligant els i les lletrades a acudir als Jutjats.

Aquest decret ha estat recentment declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional.

Encara així, es va acordar l'especialització de diferents Jutjats en aquesta matèria. En el cas de la província de Barcelona, el Jutjat núm. 50 ha estat el responsable d'abastar TOTES les reclamacions, de manera que, com era de preveure, aquest Jutjat S'HA COL·LAPSAT, i els i les consumidores de la província de Barcelona han d'esperar una mitjana de 3 anys aproximadament a tenir una sentència de la seva reclamació.

El fet que el jutjat es col·lapsi i que la jurisprudència vagi de malament a pitjor (cada vegada més els jutges limiten i interpreten les sentències dictades pel TJUE en interès dels bancs) implica un greu perjudici per als interessos dels consumidors, per exemple, els clients que reclamaven uns imports fa 3 anys ara es veuen privats d'ells ja que ha passat massa temps des de la interposició de la demanda fins a la sentència, i el criteri ha canviat.

Des del despatx, cada dia ens sorprenen més les sentències que ens arriben del Jutjat núm. 50 de Barcelona i, més encara si cap, les dictades per l'Audiència Provincial de Barcelona (la seva secció 15a, l'especialista en aquesta matèria) la qual, sempre beneficia a la banca perjudicant el consumidor a pesar que les sentències que es dicten pel TJUE són favorables a l'ell i són les que haurien de prevaler en virtut de l'art. 4 LOPJ.

L'última sorpresa negativa que ara ens afecta els i les advocades és que l'encarregat d'aprovar les costes corresponents als nostres honoraris és el lletrat de l'administració del Jutjat núm. 50, i ha decidit que han de limitar-se, la qual cosa és una clara intromissió en els nostres honoraris, els quals han d'abonar les entitats financeres, contràriament del que es fa en l'audiència provincial, els quals no limiten ni tampoc condonen les costes dels recursos d'apel·lació interposats pels consumidors.

Recordem que és el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el TJUE que han dictat en reiterades ocasions que les costes han de ser assumides per l'entitat financera, tot això en virtut amb les directives europees de la protecció dels consumidors i la capacitat econòmica que aquests tenen enfront de les entitats bancàries.