En data 30 de gener de 2025, el Tribunal Suprem va resoldre dos recursos de cassació respecte a l’abusivitat de les targetes popularment conegudes com a targetes revolving.
Abans d’aquestes noves sentències, el Tribunal Suprem ja havia establert com s’havia d’analitzar l’abusivitat d’aquestes targetes, considerant que, per determinar si ens trobàvem davant d’un tipus d’interès abusiu i usurer, el tipus d’interès aplicable al contracte havia de superar en 6 punts el tipus d’interès publicat pel Banc d’Espanya en el moment de la contractació.
Aquesta limitació de 6 punts exigida pel Suprem tancava les portes a molts consumidors, ja que, si tots els contractes celebrats havien de superar aquest llindar, la gran majoria no podrien ser declarats nuls pel tipus d’interès usurer, malgrat que molts usuaris d’aquestes targetes s’enfrontaven a interessos molt superiors als habituals.
Ara, amb aquestes noves sentències del Tribunal Suprem, més enllà del caràcter usurer del tipus d’interès i del compliment del requisit dels 6 punts de diferència, el Suprem també analitza l’abusivitat d’aquestes targetes mitjançant les diferents possibilitats previstes per la llei de condicions generals de la contractació i per totes les directives europees aplicables al cas concret, tal com ja feien molts jutjats de primera instància.
Així doncs, aquestes noves sentències obren novament la porta perquè els consumidors que hagin contractat aquestes targetes puguin sol·licitar la nul·litat del tipus d’interès remuneratori aplicat al contracte. Això es basa en la manca d’informació prèvia proporcionada abans de la formalització del contracte, fet que implica la inexistència de la transparència necessària que el professional hauria d’haver garantit al consumidor, ometent clarament informació rellevant sobre les conseqüències del contracte.
Cal tenir en compte que els usuaris d’aquestes targetes, en la gran majoria de casos, hi recorren per la facilitat d’obtenir capital de manera immediata, sovint per una necessitat urgent. Això els converteix en consumidors vulnerables que accepten qualsevol tipus d’interès sense qüestionar-se si és abusiu o no, ja que la seva prioritat és resoldre un problema immediat de la seva vida quotidiana. Aquest desequilibri entre el consumidor i el professional és més que evident.
A causa d’aquesta desproporció existent, es fa necessari informar degudament el consumidor abans de la signatura, tal com ja assenyalava el TJUE, que recollia la necessitat d’informació prèvia. Si no es compleixen aquests requisits de transparència, la clàusula ha de ser considerada abusiva i, en conseqüència, nul·la.
En la mateixa línia s’ha pronunciat el Banc d’Espanya, que ha advertit sobre les conseqüències financeres d’aquesta peculiaritat del crèdit revolving. Aquest fenomen pot generar el que l’organisme denomina
«efecte bola de neu», és a dir, el risc d’encadenar-se a un deute indefinit que mai es deixa de pagar. Això obliga el consumidor a presentar una demanda judicial per poder extingir el contracte, ja que, d’altra manera, es renova automàticament any rere any, fins i tot si la targeta no s’utilitza, mentre els interessos continuen acumulant-se, fent créixer el deute.
Aquestes conseqüències negatives per al consumidor es produeixen per la combinació de diversos factors:
- El caràcter indefinit o la renovació automàtica del crèdit.
- La recomposició constant del límit del crèdit.
- L’elevat tipus d’interès.
- La baixa quantia de les quotes, ja sigui perquè s’han establert per defecte en el contracte o perquè han estat triades pel consumidor per la seva aparent assequibilitat a curt termini, però que a llarg termini acaben agreujant el problema.
Per tot això, si tens una targeta o un microcrèdit revolving, el més sensat és revisar si el teu contracte compleix els requisits exigits, ja sigui per la modalitat d’abusivitat per usura o per les condicions generals de la contractació. En cas contrari, pots presentar una reclamació judicial per donar per vençut el contracte i, si escau, recuperar els interessos indegudament abonats.